Hola a tots i a totes!
Be avui és la meva primera vegada que escric en aquest blog.
El primer dia de fer de voluntaris a l'aula d'acullida estava molt nerviosa.Tenia ganes de saver qui seria de totes aquelles noies la Houria.
Quan vem entrar a l'aula, ens vem presentar tots els voluntaris i l'Ester ens va col.locar cada escú amb la seva parella.
Jo estava molt contenta perque tenia ganes de coneixa-la. Quan vem començar la clase li vaig preguntar, quin curs feia?, quans anys tenia?... Em va semblar una noia molt simpatica.
L'Ester, els hi havia repetit un dosier dels estris de la cuina i els electrodomestics, i la feina consistia en ordenar-los alfabeticament. Ella em va dir li expliques com es feia, i jo li vaig començar explicar, pero em vaig adonar que no savia si realment m'estava entent. Ella em feia que si amb el cap, pero vaig tenir una sensació de no saver si m'estava explican bè, o si em deia que si per dir.
Quan va començar a fer l'activitat vaig veure que si que m'havia entes i em va treure un pes del damunt.
La conclusió es molt bona, la Houria em va semblar una nena molt simpatica i molta agraïda.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Molt bé, Mònica. Ja t'has estrenat en el blog. Veuràs que has d'anar explicant tant el què fas i com et vas sentint, què veus, què observes...pots mirar els blogs dels teus companys per veure què escriuen i així segur que t'inspires. La Houria et farà cas i és cert, és agraïda,també molt riallera :)
Publica un comentari a l'entrada